ENERGIA TÈRMICA (CARBÓ)

Les diferències en el funcionament d’una central tèrmica clàssica depenen principalment del combustible empleat.
En el cas d’utilitzar carbó, el carbó es tritura en molins fins que queda en forma de pols molt fi, això facilita la seva combustió. En les centrals de fuel, el combustible s’escalfa fins que agafa la fluïdesa òptima per ser injectat en els cremadors. Les centrals de gas també tenen cremadors especials per aquest tipus de combustible.

El generador de calor consisteix en una xarxa de moltes canonades que entapissen les parets de la càmera de combustió. D’aquesta forma, la superfície d’intercanvi de calor es tan gran, que l’aigua s’evapora a altes temperatures i penetra amb gran pressió  a la turbina. El vapor es delicadament deshumidificat, això és,  ‘’ netejat ‘’ de les gotes d’aigua en suspensió que pot contenir. En cas contrari, les gotes d’aigua xocarien amb les paletes de la turbina amb la força d’un projectil, ratllant-les.

La turbina es composa de varis cossos, units al mateix eix. El més pròxim a la sortida de vapor a pressió té paletes molt petites, per aprofitar amb ple rendiment el vapor a màxima pressió. El cos de la turbina que està més lluny té paletes més grans, que permeten aprofitar l’energia del vapor amb una pressió disminuïda.

El eix de la turbina està unit a un generador, que envia la corrent elèctrica a la xarxa a traves d’un transformador. El vapor a baixa pressió, incapaç de moure les paletes de la turbina, és enviat al condensador, on es converteix de nou en aigua liquida. 

Un dels avantatges del carbó es que és una energia molt barata i amb alt poder energètic, ja que amb poc volum del carbó es consegueix molta energia.
Un dels inconvenients del carbó és que és bastant contaminant i que les mines on s'extrau ofereixen poca seguretat als treballadors i normalment solen haver-hi accidents.